La bilis

La bilis o fel és una substància líquida alcalina groguenca produïda pel fetge de molts vertebrats. Intervé en els processos de digestió funcionant com a emulsionant dels àcids grassos. La seva secreció és contínua, però no s'expulsa contínuament, sinó que en els períodes interdigestius s'emmagatzema a la vesícula biliar, i s'allibera al duodè després de la ingesta d'aliments. 

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/31/Cholestasis_2_high_mag.jpg?uselang=es

La bilis està formada per sals biliars, proteïnes, colesterol, hormones i enzims.

http://www.youtube.com/watch?v=a38y6Qur6rw&feature=related

CUC AL INTESTÍ ¡¡¡¡¡!!!!!

Taenia solium és un platelminto paràsit de la classe Cestoda, que viu a l'intestí prim dels éssers humans, on mesura normalment de 3 a 4 m. És, juntament amb T. saginata, una de les espècies conegudes com cuc solitari.
CaracterístiquesL'adult de la Tenia humana és un cuc pla en forma de cinta dividit en segments o proglótidos, de color groc blanquinós, habita en l'intestí prim, on viu ancorat a la paret mitjançant un escòlex (cap) piriforme amb quatre ventoses i un rostelo amb una doble corona de ganxos, la mida del escòlex és similar al d'un cap d'agulla. A l'òrgan de fixació li continua el coll, porció germinal que dóna origen a un conjunt de segments o proglótidos que formen el estròbil o cadena estrobilar. Els proglótidos més propers al coll són immadurs i conforme s'allunyen del mateix, presenten una maduració progressiva; aquests presenten ambdós aparells reproductors, amb òrgans masculins i femenins ben diferenciats, atorgant-li el fenotip de hermafrodita.

Distribució geogràficaLa Tenia humana és una espècie distribuïda a tot el món. Atès que els porcs són hospederos intermediaris del paràsit, el terme del cicle biològic ocorre en regions on els humans s'alimenten amb la seva carn, per això la seva incidència és rara als països musulmans, ja que l'Islam prohibeix el consum de carn porcina

Procés bàsic

-Els Aminoàcids que provenen de les proteïnes ingerides s'utilitzen per a fabricar les proteïnes pròpies de l'organisme als ribosomes.

-Les vitamines i els sals minerals tenen una funció reguladora. Intervenen en certs processos bàsics per a la cèl·lula. La seva absència o el excés provoquen certes malalties. A més, certes sals tenen funció estructural, doncs formen part d'estructures molt importants: com a exemple el calci als ossos.

-L'aigua és utilitzada per a formar part dels fluids corporals.

A l'intestí gruixut hi arriben els productes no absorbits, o que no és poden digerir. Durant tot el trajecte pel còlon s'absorbeix aigua, fenomen que provoca que el material és compacti formant la femta.

 La femta arriba al recte, i quan s'obren els esfínters, la femta s'allibera a l'exterior.

 L'intestí gruixut està colonitzat per bacteris, que formen la flora intestinal. Aquests bacteris s'alimenten dels productes que arriben a l'intestí, i alliberen gasos, així com certes vitamines.

Procés dels nutrients

Els nutrients absorbits a les vellositats circulin per la sang  fins a arribar a totes les cèl·lules.

- Els monosacàrids tenen una funció bàsicament energètica, per a produir la respiració cel·lular en els mitocondris. S'emmagatzemen al fetge i els músculs formant un polisacàrid, el glicogen, que anirà proporcionant monosacàrids quan facin falta. Si hi ha un excés d'ingestió de glúcids, és transformen en greixos, que s'acumulen en el teixit adipós.

- Els lípids tenen una funció estructural, formant part de certes estructures membranes, i una funció energètica, tot i que el primer combustible són els monosacàrids. Els lípids que no s'utilitzen s'acumulen en el teixit adipós.

4_sistemas_juntos.gif

L'intestí

Les parets de l'intestí, presenten una sèrie de plecs longitudinals anomenats vellositats intestinals. Cada vellositat, a la seva vegada, està plegada. Les cèl·lules que formen les vellositats presenten una estructura en forma de raspall formada per plecs de la membrana.

vellosidades-normales.jpg

Totes aquestes estructures tenen una missió: incrementar al màxim la superfície d'absorció de l'intestí. En els set metres de llargada, la superfície total d'absorcions és d'uns 300 m 2.

http://www.valorafegit.net/naturals/nutricio/img/nutricio_12.jpg 

Delgadez extrema

Quan una persona prima està sana gaudeix de majors avantatges, quant a la salut es refereix, que una persona obesa. A més de sentir-se més àgil, serà menys propensa a malalties com ara la hipertensió arterial i les malalties cardíaques. Tanmateix, la primesa extrema, o la pèrdua de pes anormal o excessiva, s'ha de considerar sempre d'una possible malaltia. Pot ser que hi hagi certa dificultat perquè una persona sàpiga quin ha de ser el seu pes adequat. En el cas dels nadons i dels nens petits, en els el creixement produeix canvis continus, el metge disposa de taules comparatives que estableixen amb claredat no només quin ha de ser el seu pes i la seva talla considerats com a normals, sinó quin és el ritme de creixement adequat. Les persones adultes han de tenir en compte que el concepte de pes ideal, al marge de modes i altres condicionaments socials, ve determinat per estudis estadístics que estableixen en termes de salut el pes més adequat, segons les característiques d'edat, sexe i constitució física de cada persona.EL NII ¿½ O DELGADOUn major coneixement dels temes referents a la salut ha anat desplaçant l'antiga creença que els nens grossos eren els que estaven més sans, i en l'actualitat totes les mares tenen clar que és més important un dieta equilibrada que una dieta excessiva.No obstant això, sempre és convenient escoltar l'opinió i els consells del pediatre sobre alimentació, amb més raó quan, per estar els nadons i els nens en una etapa de creixement, són més susceptibles que els adults a patir variacions brusques de pes.

PROCÉS DEL ALIMENTS PER L´APARELL DIGESTIU

Un vídeo que explica el procés pel qual passen els aliments per l'aparell digestiu

indice de obesidad infantil

L'índex d'obesitat infantil creix a Espanya.Un problema que augmenta diàriament en la nostra societat és l'obesitat infantil.
Què és la obesitat?
-Es tracta de l'acumulació excessiva de greix corporal, especialment en el teixit adipós, i que es pot percebre per l'augment del pes corporal quan arriba a un 20% més del pes ideal segons l'edat, la talla i el sexe de la persona.Aquest problema provoca el nen inseguretat, baixa autoestima, discriminació escolar, discriminació social, fatiga fàcil, probable hipertensió i hipercolesterolèmia, estries ...         
L'obesitat infantil té una predisposició genètica, i agreguémosle els següents factors:
• La manca d'informació nutritiva adequada per als pares.         
• La informació d'aliments "ferralla" en els mitjans de comunicació.         
• L'error d'estimular als nens a base d'algun aliment alt en calories.       
• Tractar de compensar l'absència física dels pares a base d'aliments alts en calories.          
• La manca d'implementació d'un programa d'exercici per als nens.          
• La manca de promoció d'aliments saludables a les "tienditas" de les escoles.          
• L'augment indiscriminat dels restaurants de menjar ràpid.         
• El temps que els nens estan davant la televisió, l'ordinador o els jocs interactius. 
- Què podem fer per evitar arribar a l'obesitat infantil?         
• Predicar amb l'exemple.       
• Ensenyar al nen a NO compensar ni gratificar amb el menjar.         
• Tenir a la mà fruita i / o verdura perquè el nen pugui tenir fàcil accés a ella en cas de fam.         Ensenyar-li a prendre aigua o aigua de fruites en comptes de refrescos o sòcies.    
  Motivar per desenvolupar una activitat física programada.        
• No prohibir els aliments alts en calories sinó ensenyar-li que l'excés d'aquests, li causarà problemes.         
• No desenvolupar altre tipus d'activitat mentre menja (veure TV etc.).         
• No obligar-lo a posar-se a dieta, sinó donar-li els arguments perquè es convenci per si mateix.               
- Què i quant ha de menjar un nenNo hi ha una quantitat exacta de menjar que ha de consumir un nen. Cada nen és un món diferent, i els seus desitjos i necessitats són diferents. En raó d'això, és el nen qui pot dir, amb exactitud, quant pot menjar. I no es pot obligar-lo a que mengi més. Ni per les bones ni per les dolentes. Normalment, els nens mengen més que les nenes, però en qüestió de gana no es pot generalitzar

   

Dia Mundial de la Salut Digestiva.

El restrenyiment afecta entre un 12 i un 20 per cent de la població, en la que les dones ho patixen el doble.
El dimarts tindrà lloc el Dia Mundial de la Salut Digestiva, on es publicarà la primera guia per a previndre i tractar el restrenyiment.
En la guia nombrada anteriorment diu que el restrenyiment es pot previndre amb mesures senzilles de complir, com mantindre una alimentació saludable que incloga fibra, verdures i fruita, beure prou aigua, fer exercici físic i acudir al bany constantment, també has de evitar la presa de medicaments que causen aquest problema.
També hi han unes pautes a seguir; buscar un horari adequat, no aguantar de forma seguida les ganes d'anar al bany i prendre's el seu temps. Després dedica un apartat a fer una sèrie de exercicis de pilates perquè facilita els moviments de l'intestí i afavorix el trànsit intestinal.

¿És sa botar-se menjars?

Hi ha gent que pensa que botant-se el desdejuni, per exemple, perdrà pes de manera més ràpida.

Pel matí el cos porta moltes hores sense rebre cap tipus de nutrients, per tant, és necessari desdejunar tots els dies ja que està demostrat que les persones que menjen pel matí prenen menys calories durant la resta del dia que les altres.

Aliments que t'ajuden a netejar el teu organisme.

Al teu organisme s'emmagatzemen substàncies perjudicials per a la teua salut, les toxines, com per exemple; cafeïna, alcohol, greixos, azúcares, etc...
- Abans que res, és necessari que si fumes, ho deixes i que respires aire pur per a netejar els teus pulmons. També, has de beure molta aigua i fer exercici constantment per a netejar el teu organisme.
A continuació, els aliments que t'ajuden a netejar el teu cos:

• Pans i cereals integrals.
• Pomes.
• Cebes.
• Oli d'oliva verge.
• Raïm.
• Carxofes.
• Jolivert.
• Api.
• Bresquilles.
• Espàrrecs.
• Llimes.

Malalties de l'aparell digestiu.

Podem trobar moltes malalties que tenen lloc a l'aparell digestiu.
Ací farem un resum de les més conegudes:

• Aerofàgia: És la presència de gasos a l'estómac.
• Diarrea: És que les defecacions són massa freqüents.
• Restrenyiment: És el magatzematge dels residus en l'intestí durant més de 3 dies.
• Gastritis: És una inflamació de l'estómac.
• Indigestió: És la incapacitat de digerir bé els aliments.
• Intolerància al gluten: És una malaltia intestinal que es caracteritza per la mala absorció del gluten.
• Paràsits intestinals: Són organismes que poden viure en l'interior provocant danys i molèsties en la salut de la persona que els té.
• Úlcera: És una lesió de les mucoses que recobrixen l'aparell digestiu.

Progrés de l'aliment

Un cop l'aliment ha estat mastegat i impregnat de saliva, forma una pasta anomenada bol alimentari. Aquest bol alimentari és el que ens empassem cap a la faringe, en un procés anomenat deglució, on intervé la llengua, que es recolza en el paladar i empeny el bol alimentari cap a l'esòfag. 

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/img/Deglucion.gif

Per evitar que el bol alimentari es dirigeixi cap a l'aparell respiratori i el bloquegi, en la faringe hi ha una estructura, l'epiglotis, que tapona l'entrada a la laringe. 

El procés de la deglució és l'últim procés voluntari. A partir d'aquest moment, els moviments musculars que empenyeran l'aliment seran involuntaris.

http://www.youtube.com/watch?v=Q9INaSvFNCc

SAPS COM ES FA LA DIGESTIÓ DELS ALIMENTS?

Durant la digestió els aliments es transformen en substàncies nutritives simples. La transformació és de dos tipus: mecànica, que és la produïda pel moviment i trituració dels aliments, i la química, que és la produïda pels sucs digestius. Les fases de la digestió són les següents:



-A la boca, els aliments es masteguen i es barregen amb la saliva. La saliva. La saliva comença el procés de descomposició dels aliments en substàncies nutritives simples.


-A l'estómac, l'aliment es barreja amb els sucs gàstrics i es converteix en una massa líquida. L'estómac remou l'aliment durant prop d'una hora.


-A l'intestí prim, l'aliment es barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i els sucs intestinals. L'aliment queda transformat en substàncies nutritives simples, que passen a la sang a través de les parets de l'intestí. Les substàncies que no s'assimilen passen a l'intestí gros.


-A l'intestí gros, els aliments no assimilats són conduïts cap a l'anus, on s'expulsen a l'exterior. A l'intestí gros s'absorbeix l'aigua dels aliments.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtT1ikWp35B-RWZRUu8Kmxo1hbjk6PSjD0A3VKzx8nPlkfUbFhvik-YZofuPtDhTewHyAmVp_9k2SDOtHPsLJQabCebgHuFsj6T-6jAW915oK9Dv-wYzHX3aBidjqcrC0AY7M6h-z_9gGC/s320/sdigesti.gif

La boca

Les dents estan formades per 3 teixits diferents:

-La polpa: on hi ha els vasos sanguinis i els nervis. 

-La dentina: envoltant la polpa, teixit dur.                  

-L'esmalt: potser el teixit més dur de l'organisme, que cobreix la part exterior de la dent, la corona.

                                                                                      

http://cnho.files.wordpress.com/2011/05/dientes1.jpg

És força habitual que quedin restes de menjar entre les dents. Aquetes restes de menjar són usades com a font d'aliment per microorganismes que alliberen àcids. Aquests àcids poden desfer l'esmalt, creant cavitats, les caries.

http://www.monografias.com/trabajos40/caries-dentales/ca3.gif

A la boca, també hi trobem la llengua, on hi ha el receptors del gust, i que ajuda a empassar-nos els aliments.

També s'hi aboca el contingut de les glàndules salivals, la saliva, on trobem:

-Aigua

-Mucus: per a lubrificar l'aliment i fer més fàcil la deglució.

-Substàncies bactericides

-Un enzim: l'amilasa, que comença a trencar el midó en cadenes més curtes de monosacàrids. Així doncs, la digestió química dels aliments comença a la boca.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=tNj97a61WBA

JOCS SUPERDIVERTITS SOBRE L'APARELL DIGESTIU

Aquestos enllaces son jocs que tenen que vore amb láparell digestiu. Per a mi els millors son el segon y el ultim, peró el tercer esta molt bé espere que vos agrade.

Este joc es molt entretengut ja que mescla làccio amb un questionari bastant facil, tambe inclueix sopes de lletre etc...
http://www.eldialogo.es/lim/cuerpohumano/librofinal.html

Aquest joc es el meu FAVORIT esres una cel.lula y estas en el estomac y tens que esquivar el globuls y el acid amb el rató també intenta no agarrar les pastilles morades y blaves ja que fa k sigues mes gran, perdre punts o quu el acids y el globul es moven mes rápid, tens que agarrar les pastilles grogues y roje que fan lo contrari. ''Despres de jugar poseu le puntuacion peró sense trampes per favor.''
http://www.jennydemalaga.es/innards-juego-del-aparato-digestivo/

El ultim joc es mlt graciós ja que eres un sndwich y vas recorrent amb les fletxes les parts de l áprell digestiu també pewr a pasarte cada nivell tens que agafar lo que etr marque el dibuixets. 
http://www.gomariogames.com/es/games/mario/17342/a-journey-through-the-digestive-system.html

CURIOSITATS DEL APARELL DIGESTIU

CURIOSITAT 1º

-En l'estómac tenim una zona específica encarregada d'enviar missatges al cervell, dient-li cada vegada que ingerim un aliment, que hem d'ingerir més, quan als obesos els fan el by pass gàstric o cirurgia bariàtrica, els prenen aquesta zona de l'estómac, així que no se'ls redueix la gana per tenir un estómac més petit, sinó perquè la zona de l'estómac extirpada correspon a una zona encarregada d'enviar hormones al cervell, hormones culpables de la gana, peptido inhibits gàstric i ghrelina

CURIOSITAT 2º

-Quan tragem, una tapadora anomenada epiglotis cobreix la tràquea per impedir que el menjar pugui entrar a l'aparell respiratori

CURIOSITAT 3º

-L'estómac té un capa mucosa protectora, si no tingués aquesta capa, els sucs de l'estómac es digeriría a si mateix

                                      http://www.youtube.com/watch?v=4URBzT4GU5w

INFECCIONS A L'APARELL DIGESTIU 2 ''APENDICITIS''

APENDICITIS


DEFINICIO:

És la inflamació de l'apèndix, situat a cec, que és la porció on comença l'intestí gros.Normalment els casos d'apendicitis aguda requereixen d'un procediment quirúrgicanomenat apendicectomia bé per laparoscòpia o laparotomia que no és més quel'extirpació de l'apèndix inflamat. El tractament sempre és quirúrgic. En casos sensetractament, l'índex de morbimortalitat és elevat, principalment a causa de complicacions com la peritonitis i el xoc sèptic (vegeu: síndrome de resposta inflamatòria sistèmica -SIRS), 1 en particular quan l'apèndix inflamat es trenca. La mortalitat associada alprocés és baixa excepte quan apareix perforació lliure i peritonitis associada a xocsèptic.


TRACTAMENT:


Una vegada diagnosticada l'apendicitis aguda, el pacient ha de rebre tractament mèdici quirúrgic. El maneig mèdic es fa amb hidratació del pacient; aplicació d'antibiòticsadequats-com la cefuroxima o el metronidazol-i analgèsics. La cirurgia es coneix amb el nom de apendicectomía i consisteix a fer una incisió a la fossa ilíaca dreta olaparotomia segons la gravetat del pacient i extirpar l'apèndix afectat, així mateix drenarel líquid infectat, i rentar la cavitat amb solució salina. No s'ha demostrat que la irrigacióde la cavitat abdominal amb antibiòtics sigui avantatjosa durant o després de laapendicectomia. No s'acostuma la col · locació de drenatges durant l'operació. Al març de 2008, una pacient femenina va tenir el seu apèndix extreta per via vaginal guiat per endoscòpia, la primera vegada que aquesta maniobra es reporta oficialmente.


CURIOSITATS:

És una malaltia que pot aparèixer de manera sobtada sense que cap signe o símptomafaci preveure-la. Per això, els astronautes enviats a l'espai són sotmesos a unaapendicectomia profilàctica, ja que en ser impossible detectar-la amb antelació nopoden arriscar-se.

http://www.youtube.com/watch?v=8Rrd_wkgTbg&feature=fvst

INFECCIONS A L'APARELL DIGESTIU 1 ''GASTROENTERITIS''

GASTROENTERITIS

DEFINICIÓ:

La gastroenteritis és una inflamació de la membrana interna de l'intestí causada per bacteris, paràsits, virus o certs tipus d'antiinflamatoris no esteroïdals


CAUSES:


Les gastroenteritis poden ser degudes a múltiples motius. La més comuna és un virus que es propaga ràpidament en diferents ambients a través de l'aigua, alimentscontaminats o de persona a persona. L'agent etiològic també pot ser bacterià oparasitari. Els bacteris que més comunament causen gastroenteritis són els gèneres de Salmonella, escherichia, Shigella i Campylobacter. Les begudes i els alimentscontaminats per microbis també poden produir gastroenteritis. La ingestió de fongs o de fruites silvestres no comestibles que contenen substàncies tòxiques, així com elsexcessos en el menjar o en la beguda, i de certs medicaments, com les aspirines,laxants, etc.

MEDIDES PREVENTIVES:


Rentar-se les mans després d'utilitzar el sanitari i abans de dinar.
No consumir aliments en llocs poc higiènics.
Evitar la proliferació d'insectes nocius com les mosques i paneroles en els rebostosd'aliments.
Prendre només aigua bullida o degudament esterilitzada.
Tapar adequadament els dipòsits d'escombraries.
Rentar amb aigua i vinagre els aliments a consumir crus

http://www.youtube.com/watch?v=EcWXIv40ICk