La bilis

La bilis o fel és una substància líquida alcalina groguenca produïda pel fetge de molts vertebrats. Intervé en els processos de digestió funcionant com a emulsionant dels àcids grassos. La seva secreció és contínua, però no s'expulsa contínuament, sinó que en els períodes interdigestius s'emmagatzema a la vesícula biliar, i s'allibera al duodè després de la ingesta d'aliments. 

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/31/Cholestasis_2_high_mag.jpg?uselang=es

La bilis està formada per sals biliars, proteïnes, colesterol, hormones i enzims.

http://www.youtube.com/watch?v=a38y6Qur6rw&feature=related

CUC AL INTESTÍ ¡¡¡¡¡!!!!!

Taenia solium és un platelminto paràsit de la classe Cestoda, que viu a l'intestí prim dels éssers humans, on mesura normalment de 3 a 4 m. És, juntament amb T. saginata, una de les espècies conegudes com cuc solitari.
CaracterístiquesL'adult de la Tenia humana és un cuc pla en forma de cinta dividit en segments o proglótidos, de color groc blanquinós, habita en l'intestí prim, on viu ancorat a la paret mitjançant un escòlex (cap) piriforme amb quatre ventoses i un rostelo amb una doble corona de ganxos, la mida del escòlex és similar al d'un cap d'agulla. A l'òrgan de fixació li continua el coll, porció germinal que dóna origen a un conjunt de segments o proglótidos que formen el estròbil o cadena estrobilar. Els proglótidos més propers al coll són immadurs i conforme s'allunyen del mateix, presenten una maduració progressiva; aquests presenten ambdós aparells reproductors, amb òrgans masculins i femenins ben diferenciats, atorgant-li el fenotip de hermafrodita.

Distribució geogràficaLa Tenia humana és una espècie distribuïda a tot el món. Atès que els porcs són hospederos intermediaris del paràsit, el terme del cicle biològic ocorre en regions on els humans s'alimenten amb la seva carn, per això la seva incidència és rara als països musulmans, ja que l'Islam prohibeix el consum de carn porcina

Procés bàsic

-Els Aminoàcids que provenen de les proteïnes ingerides s'utilitzen per a fabricar les proteïnes pròpies de l'organisme als ribosomes.

-Les vitamines i els sals minerals tenen una funció reguladora. Intervenen en certs processos bàsics per a la cèl·lula. La seva absència o el excés provoquen certes malalties. A més, certes sals tenen funció estructural, doncs formen part d'estructures molt importants: com a exemple el calci als ossos.

-L'aigua és utilitzada per a formar part dels fluids corporals.

A l'intestí gruixut hi arriben els productes no absorbits, o que no és poden digerir. Durant tot el trajecte pel còlon s'absorbeix aigua, fenomen que provoca que el material és compacti formant la femta.

 La femta arriba al recte, i quan s'obren els esfínters, la femta s'allibera a l'exterior.

 L'intestí gruixut està colonitzat per bacteris, que formen la flora intestinal. Aquests bacteris s'alimenten dels productes que arriben a l'intestí, i alliberen gasos, així com certes vitamines.

Procés dels nutrients

Els nutrients absorbits a les vellositats circulin per la sang  fins a arribar a totes les cèl·lules.

- Els monosacàrids tenen una funció bàsicament energètica, per a produir la respiració cel·lular en els mitocondris. S'emmagatzemen al fetge i els músculs formant un polisacàrid, el glicogen, que anirà proporcionant monosacàrids quan facin falta. Si hi ha un excés d'ingestió de glúcids, és transformen en greixos, que s'acumulen en el teixit adipós.

- Els lípids tenen una funció estructural, formant part de certes estructures membranes, i una funció energètica, tot i que el primer combustible són els monosacàrids. Els lípids que no s'utilitzen s'acumulen en el teixit adipós.

4_sistemas_juntos.gif

L'intestí

Les parets de l'intestí, presenten una sèrie de plecs longitudinals anomenats vellositats intestinals. Cada vellositat, a la seva vegada, està plegada. Les cèl·lules que formen les vellositats presenten una estructura en forma de raspall formada per plecs de la membrana.

vellosidades-normales.jpg

Totes aquestes estructures tenen una missió: incrementar al màxim la superfície d'absorció de l'intestí. En els set metres de llargada, la superfície total d'absorcions és d'uns 300 m 2.

http://www.valorafegit.net/naturals/nutricio/img/nutricio_12.jpg 

Delgadez extrema

Quan una persona prima està sana gaudeix de majors avantatges, quant a la salut es refereix, que una persona obesa. A més de sentir-se més àgil, serà menys propensa a malalties com ara la hipertensió arterial i les malalties cardíaques. Tanmateix, la primesa extrema, o la pèrdua de pes anormal o excessiva, s'ha de considerar sempre d'una possible malaltia. Pot ser que hi hagi certa dificultat perquè una persona sàpiga quin ha de ser el seu pes adequat. En el cas dels nadons i dels nens petits, en els el creixement produeix canvis continus, el metge disposa de taules comparatives que estableixen amb claredat no només quin ha de ser el seu pes i la seva talla considerats com a normals, sinó quin és el ritme de creixement adequat. Les persones adultes han de tenir en compte que el concepte de pes ideal, al marge de modes i altres condicionaments socials, ve determinat per estudis estadístics que estableixen en termes de salut el pes més adequat, segons les característiques d'edat, sexe i constitució física de cada persona.EL NII ¿½ O DELGADOUn major coneixement dels temes referents a la salut ha anat desplaçant l'antiga creença que els nens grossos eren els que estaven més sans, i en l'actualitat totes les mares tenen clar que és més important un dieta equilibrada que una dieta excessiva.No obstant això, sempre és convenient escoltar l'opinió i els consells del pediatre sobre alimentació, amb més raó quan, per estar els nadons i els nens en una etapa de creixement, són més susceptibles que els adults a patir variacions brusques de pes.

PROCÉS DEL ALIMENTS PER L´APARELL DIGESTIU

Un vídeo que explica el procés pel qual passen els aliments per l'aparell digestiu

indice de obesidad infantil

L'índex d'obesitat infantil creix a Espanya.Un problema que augmenta diàriament en la nostra societat és l'obesitat infantil.
Què és la obesitat?
-Es tracta de l'acumulació excessiva de greix corporal, especialment en el teixit adipós, i que es pot percebre per l'augment del pes corporal quan arriba a un 20% més del pes ideal segons l'edat, la talla i el sexe de la persona.Aquest problema provoca el nen inseguretat, baixa autoestima, discriminació escolar, discriminació social, fatiga fàcil, probable hipertensió i hipercolesterolèmia, estries ...         
L'obesitat infantil té una predisposició genètica, i agreguémosle els següents factors:
• La manca d'informació nutritiva adequada per als pares.         
• La informació d'aliments "ferralla" en els mitjans de comunicació.         
• L'error d'estimular als nens a base d'algun aliment alt en calories.       
• Tractar de compensar l'absència física dels pares a base d'aliments alts en calories.          
• La manca d'implementació d'un programa d'exercici per als nens.          
• La manca de promoció d'aliments saludables a les "tienditas" de les escoles.          
• L'augment indiscriminat dels restaurants de menjar ràpid.         
• El temps que els nens estan davant la televisió, l'ordinador o els jocs interactius. 
- Què podem fer per evitar arribar a l'obesitat infantil?         
• Predicar amb l'exemple.       
• Ensenyar al nen a NO compensar ni gratificar amb el menjar.         
• Tenir a la mà fruita i / o verdura perquè el nen pugui tenir fàcil accés a ella en cas de fam.         Ensenyar-li a prendre aigua o aigua de fruites en comptes de refrescos o sòcies.    
  Motivar per desenvolupar una activitat física programada.        
• No prohibir els aliments alts en calories sinó ensenyar-li que l'excés d'aquests, li causarà problemes.         
• No desenvolupar altre tipus d'activitat mentre menja (veure TV etc.).         
• No obligar-lo a posar-se a dieta, sinó donar-li els arguments perquè es convenci per si mateix.               
- Què i quant ha de menjar un nenNo hi ha una quantitat exacta de menjar que ha de consumir un nen. Cada nen és un món diferent, i els seus desitjos i necessitats són diferents. En raó d'això, és el nen qui pot dir, amb exactitud, quant pot menjar. I no es pot obligar-lo a que mengi més. Ni per les bones ni per les dolentes. Normalment, els nens mengen més que les nenes, però en qüestió de gana no es pot generalitzar

   

Dia Mundial de la Salut Digestiva.

El restrenyiment afecta entre un 12 i un 20 per cent de la població, en la que les dones ho patixen el doble.
El dimarts tindrà lloc el Dia Mundial de la Salut Digestiva, on es publicarà la primera guia per a previndre i tractar el restrenyiment.
En la guia nombrada anteriorment diu que el restrenyiment es pot previndre amb mesures senzilles de complir, com mantindre una alimentació saludable que incloga fibra, verdures i fruita, beure prou aigua, fer exercici físic i acudir al bany constantment, també has de evitar la presa de medicaments que causen aquest problema.
També hi han unes pautes a seguir; buscar un horari adequat, no aguantar de forma seguida les ganes d'anar al bany i prendre's el seu temps. Després dedica un apartat a fer una sèrie de exercicis de pilates perquè facilita els moviments de l'intestí i afavorix el trànsit intestinal.

¿És sa botar-se menjars?

Hi ha gent que pensa que botant-se el desdejuni, per exemple, perdrà pes de manera més ràpida.

Pel matí el cos porta moltes hores sense rebre cap tipus de nutrients, per tant, és necessari desdejunar tots els dies ja que està demostrat que les persones que menjen pel matí prenen menys calories durant la resta del dia que les altres.

Aliments que t'ajuden a netejar el teu organisme.

Al teu organisme s'emmagatzemen substàncies perjudicials per a la teua salut, les toxines, com per exemple; cafeïna, alcohol, greixos, azúcares, etc...
- Abans que res, és necessari que si fumes, ho deixes i que respires aire pur per a netejar els teus pulmons. També, has de beure molta aigua i fer exercici constantment per a netejar el teu organisme.
A continuació, els aliments que t'ajuden a netejar el teu cos:

• Pans i cereals integrals.
• Pomes.
• Cebes.
• Oli d'oliva verge.
• Raïm.
• Carxofes.
• Jolivert.
• Api.
• Bresquilles.
• Espàrrecs.
• Llimes.

Malalties de l'aparell digestiu.

Podem trobar moltes malalties que tenen lloc a l'aparell digestiu.
Ací farem un resum de les més conegudes:

• Aerofàgia: És la presència de gasos a l'estómac.
• Diarrea: És que les defecacions són massa freqüents.
• Restrenyiment: És el magatzematge dels residus en l'intestí durant més de 3 dies.
• Gastritis: És una inflamació de l'estómac.
• Indigestió: És la incapacitat de digerir bé els aliments.
• Intolerància al gluten: És una malaltia intestinal que es caracteritza per la mala absorció del gluten.
• Paràsits intestinals: Són organismes que poden viure en l'interior provocant danys i molèsties en la salut de la persona que els té.
• Úlcera: És una lesió de les mucoses que recobrixen l'aparell digestiu.

Progrés de l'aliment

Un cop l'aliment ha estat mastegat i impregnat de saliva, forma una pasta anomenada bol alimentari. Aquest bol alimentari és el que ens empassem cap a la faringe, en un procés anomenat deglució, on intervé la llengua, que es recolza en el paladar i empeny el bol alimentari cap a l'esòfag. 

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/diges/img/Deglucion.gif

Per evitar que el bol alimentari es dirigeixi cap a l'aparell respiratori i el bloquegi, en la faringe hi ha una estructura, l'epiglotis, que tapona l'entrada a la laringe. 

El procés de la deglució és l'últim procés voluntari. A partir d'aquest moment, els moviments musculars que empenyeran l'aliment seran involuntaris.

http://www.youtube.com/watch?v=Q9INaSvFNCc